diumenge, 27 de novembre de 2016

Cuando los padres odian los deberes más que los hijos


Divendres, 3 de juny de 2016.






http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/cuando-los-padres-odian-los-deberes-mas-que-los-hijos-5177167




Hay algo paradójico en el hecho de que, después de que los partidos políticos no hicieran los deberes que los electores les pusieron el 20-D (alcanzar un pacto y gobernar), sean las tareas escolares el primer gran tema de debate en la recta final de esta larga campaña electoral de seis meses. Ante un auditorio formado por niños que de natural tienen inclinación a aborrecer la misma idea de los deberes (¿populismo?), Pablo Iglesias propuso eliminar (se supone que por ley) los deberes en Primaria. Una idea que sin duda resultará muy popular en el electorado, pues si bien los niños de Primaria y Secundaria no votan, sus padres, sí. Y en la conversación pública, solo hay un colectivo que en general odie más los deberes que los niños: sus padres.
Hipotecar a los padres con deberes no es implicarlos(David Uriach, Gualba); “Como madre de un niño de 14 años estudiante de 3º de ESO me siento frustrada ante la cantidad de deberes que tiene que hacer en casa. Este hecho muestra cada vez más el fracaso escolar en los colegios e institutos de Catalunya, ya que los niños apenas tienen tiempo de poder hacer una actividad extraescolar y se estresan ante la gran cantidad de tiempo que deben emplear para realizar los deberes” (Yolanda Berenguer, Barcelona); “Considero que nuestros niños ya pasan prácticamente una jornada laboral en el cole para que luego tengan que seguir trabajando en casa. Se necesita una desconexión para que al día siguiente puedan estar frescos y continuar con la tarea diaria” (Patricia Pereira, Barcelona).

Muchas veces se demoniza a los deberes para protestar contra la imposible conciliación

El colectivo de padres contra los deberes argumenta que la OCDE dice que es “ineficaz” dedicar más de cuatro hora semanales a los deberes, y que España es el quinto país desarrollado con una media más alta de horas dedicadas pero sigue en los puestos de cola del informe PISA. Pero hay otros motivos más prácticos en la oposición a los deberes: no hay tiempo para ayudar a los niños a hacerlos. Los debates sobre los deberes, y en general sobre la implicación de los padres en la educación de sus hijos, tarde o temprano acaban derivando en la quimérica conciliación: compaginar largas jornadas laborales con la instrucción de los hijos es, si no imposible, sí agotador para ambas partes. Porque si el horario de los padres es extenuante, el de muchos niños no lo es menos: ocho horas de jornada escolar (comida incluida) más extraescolares porque los mayores están trabajando pueden dar lugar a diez horas, que después se alargan en casa con los deberes.

ABUELOS, PADRES, HIJOS

El debate también es un reflejo del cambio social respecto la educación. Los abuelos de los actuales niños en general pocos deberes podían hacer en casa con sus hijos porque no entendían las tareas con las que llegaban del colegio. Cuando se han convertido en padres, estos niños se encuentran con nuevos roles familiares y educativos y otras formas de integración entre el aula y el hogar. Así, ya desde la guardería las tareas para hacer de forma conjunta con los hijos son frecuentes, y a medida que Primaria avanza y se entra en Secundaria, si la escuela elegida tiene un proyecto que incluye deberes, parte del escaso tiempo libre de la familia se dedica a las tareas educativas.  En este sentido, la alternativa que Iglesias propone a los deberes (otros tipos de enseñanzas, deporte, música, voluntariado en asociaciones...) choca con el mismo problema: la falta de tiempo de los padres.

Si España está a la cola de los países desarrollados en educación, tal vez sea más que por os deberes por la sucesión de leyes educativas

Pedagógicamente, los deberes tienen efectos beneficiosos, al margen del refuerzo: crean rutinas, fomentan la responsabilidad, y si se hacen con la supervisión de los padres, implican a la familia entera en la educación. Hay también argumentos pedagógicos en contra. Pero en muchas ocasiones el debate no es educativo. No se habla de lo que necesitan los niños, sino de qué es lo mejor para la familia. Muchas veces se demoniza a los deberes para protestar contra la imposible conciliación. Porque igual hay otros motivos, además del exceso de deberes, que explican que España esté a la cola del informe PISA. Por ejemplo, que haya habido siete leyes de educación desde 1970, tres de ellas en 15 años. Y, con tareas escolares o no, parece claro que en la próxima legislatura habrá otra. No solo padres y alumnos deben hacer sus deberes.

dimecres, 2 de novembre de 2016

La jugada de Rajoy amb la LOMCE

El periódico (02/11/16)







Mariano Rajoy torna a fer trucs de màgia. Per demostrar la seva predisposició a dialogar, anuncia la suspensió dels efectes acadèmics de les revàlides fins a arribar a un Pacte d'Estat d'Educació. El que no diu és que per aquest curs 2016-17, la suspensió ja estava contemplada en el ral decret 310/2016 de 29 de juliol.
D'altra banda un dels objectius de la LOMCE és reduir l'abandonament escolar, però seguint fent de prestidigitador no explica on està el truc. Segons els barems que utilitza l'UE (CINE nivell 3; Clasificación Internacional Normalizada de la Educación) per considerar que una persona no ha abandonat l'escolaritat, ha de tenir un mínim d'onze anys d'escolarització. Dels quals almenys els dos últims seran d'un cicle complet (per exemple l'FP bàsica). De manera que si un alumne abandona l'ESO a tercer o no supera la revàlida de quart, l'única opció de seguir estudiant és fer-ho a l'FP bàsica.
Sis anys de primària, més els tres (o quatre) anys de l'ESO, més dos anys d'FP Bàsica (cicle complet), fan un total d'onze (o dotze) anys! Et voilà, ja teniu el truc de màgia fet!
A efectes estadístics es consideraran aquestes titulacions com a Educació Secundària Superior, igual que el Batxillerat o els Cicles Formatius de Grau Mitjà. Segons el Ministerio de Educación, però es tracten d'uns títols de nivell 1 de qualificació professional (CNCP; Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales). Encara que gran jugada! Ens traiem de sobre els alumnes problemàtics i contribuïm a disminuir les estadístiques de l'abandonament escolar. Chapeau!

http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/jugada-rajoy-amb-lomce-97377


dimecres, 1 de juny de 2016

Selectivitat: on es perden possibles bons metges perquè no saben fer un comentari de text

Un altre "refrito" de Bestioles.





S'apropa la Selectivitat i els que s'hi hauran d'enfrontar ja fa temps que saben que tot allò que els deien a l'escola de què l'educació ha de ser col·laborativa i ajudar-se uns als altres, no és veritat. Allà feien treballs conjunts i mentre un pintava les tapes, l'altre s'ho treballava tot i l'altra no feia res, però tots tenien la mateixa nota. Ara ja saben que el sistema és competitiu. El que tregui la millor nota optarà a escollir la carrera que desitgi.

Els aspirants a entrar a la universitat hauran de superar unes proves per demostrar la seva cultura en les anomenades "lletres". No caldrà que se sotmetin a la demostració dels coneixements d'aquelles beneiteries d'en Kepler, Darwin o Hawking. El d'aquests paios és ciència, no cultura.

El resultat de tot plegat és que podrem trobar metges experts en literatura o arquitectes grans coneixedors de Descartes. Però també els organitzadors són els responsables de devorar prematurament possibles metges que podrien ser molt bons, perquè no saben fer un comentari de text. O es cruspeixen possibles arquitectes innovadors perquè potser la filosofia els grinyola una mica.

Encara que per mantenir l'equilibri permeten casos excepcionals. Com la de per exemple filòsofs que es pensen que la replicació de l'ADN és l'amenaça d'una invasió extraterrestre. Filòlegs que pronuncien molt bé Watson & Crick, però no saben si es tracta d'una o dues persones. Advocats que quan es banyen a la piscina maten abelles confonent-les amb vespes i això em preocupa perquè provoca que no es pol·linitzin les flors i de retruc que ens quedem sense tomàquets per sucar el pa. O fins i tot politòlegs que creuen que la lluna és de València i allà que se n'hi van per admirar-la.

dilluns, 23 de maig de 2016

Hipotecar els pares amb els deures dels fills no és implicar-los (El Periódico)



Els que heu llegit “Professors, mestres i altres bestioles” no cal que perdeu el temps. És un “refrito” d’un capítol del llibre.


Començava a escriure aquestes línies i m'ha interromput una trucada d'un parent demanant-me ajuda per un tema dels deures escolars del seu fill. Afortunadament aquesta situació no és habitual, però sí que ho és el fet d'ajudar els meus fills diàriament, caps de setmana i vacances inclosos. També ho és pel meu parent i per milers de famílies envers els seus fills. Els nois dediquen massa hores als deures escolars i de retruc les famílies, obligades pel que mal anomenen implicació. Aquesta implicació en realitat es tradueix en un intercanvi de funcions perquè des de casa ens veiem obligats a dedicar temps i esforços en unes explicacions per les quals no estem preparats, amb les conseqüents angoixes i discussions familiars.
Tot plegat ve a tomb perquè una mare, Eva Bailén, mitjançant una plataforma ha recollit 200 000 signatures demanant "racionalitzar" els deures. Ha posat de nou el debat de "deures sí, deures no" sobre la taula, en aquest cas, sobre la de l' Asamblea de Madrid.
Els defensors dels deures argumenten que d'aquesta manera es consoliden els coneixements adquirits a l'escola. Però obvien que moltes vegades no hi ha res a consolidar perquè els nois, possiblement, no han entès les lliçons. És llavors quan entren en joc les famílies furgant en la memòria per recordar, però sense les capacitats de transmissió dels coneixements que se'ls hi suposa als professionals.
L'altre argument, sobretot durant les vacances, és que no se'ls oblidin els coneixements apresos.  Conscient dels comentaris que pugui ocasionar, perquè evidentment el grau de desenvolupament d'un nen i un adult no són els mateixos, a ningú se li acudeix que el maquinista de la Renfe tingui instal·lada una locomotora a les golfes de casa seva per practicar els dies de festa perquè no se li oblidi. O un pilot d'Ibèria que es construeixi una pista d'aterratge al pati posterior de casa, per anar practicant. O un mecànic que col·loqui els cotxes del taller al menjador de casa seva, sota amenaça de divorci de la seva esposa, per practicar la neteja del carburador el dia de Nadal.





diumenge, 24 d’abril de 2016

Pentàgon inscrit en una circumferència

Un altre Sant Jordi amb premi de la Clara del concurs de fotografia matemàtica de l'institut. Felicitats Clara.

dimecres, 20 d’abril de 2016

Companyies asseguradores



 Llegir la resposta a aquesta carta em va treure de polleguera i vaig fer una rèplica



Sant Jordi. Lectura oberta

Ahir, per primer cop, vaig participar en un acte d'aquest tipus. Va ser una estona molt agradable.