diumenge, 31 de maig de 2015

Un viatger. Relats conjunts.



http://es.wikipedia.org/wiki/Martinus_R%C3%B8rbye  
Martinus Rørbye, 1835, Un viatger.

El viatger s’ha quedat sol. Portava tota la vida anant d’un lloc a l’altre, visitant nous indrets, coneixent noves cultures, aprenent. Però tot se li va capgirar en el darrer viatge. L’experiència acumulada, convivint amb els nadius i camperols, el va fer enfollir i creure que sota la capa desgastada amagava la possessió de la veritat absoluta, quan en realitat tot el seu discurs era trivial. El que podien ser savis consells es van transformar en una ànsia d’imposar les seves conviccions a canvi d’un grapat de monedes de plata. Es va erigir com un ésser redemptor i guia paternal per treure de la ignorància i el subdesenvolupament als seus últims hostes, i no se'n va sortir. Absort, va mirar a l’horitzó sense entendre encara el perquè de la seva solitud.


 

1 comentari: