Un pot ser dels Beatles i
amb el temps tornar-se incondicional dels Rollings. Ser un culé acèrrim i convertir-se en
un periquito convençut. Ser Soci de la Penya quan es tracta de bàsquet i alhora
del Barça quan es tracta de futbol, de la Santboiana si parlem de rugby y del
Vitoria-Gasteiz quan el cos li demana excitar-se veient un campionat de
Curling. De petit podia saber-se de memòria les aventures d’aquell llop que es
transvestia de velleta, per passar a les històries ensucrades de Corin Tellado
a l’adolescència, endinsar-se en els escrits de Kant a la joventut i acabar
abominant de tot tipus de lectura en arribar a la seva maduresa. I amb tots
aquests aparents canvis no té per què donar cap tipus d’explicacions ni de
justificacions a ningú.
Ara bé, quan et presentes en
unes llistes per demanar que la gent et voti per entrar a l’alcaldia, crec que
les explicacions públiques són necessàries. Quan una persona ha format part de
tres llistes electorals, hauria de donar explicacions dels seus canvis de
mentalitat. Quan en anteriors legislatures ha votat en contra de les propostes
del seu actual partit o a favor de les propostes dels grups que ara li són
rivals, hauria de donar moltes explicacions. Quan es produeix aquesta
metamorfosi que afecta a punts molt importants sobre el futur del nostre país,
s’hauria de ser molt clar. Potser el problema és que no preguntem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada