Víctima de Grey ja és un best-seller

Víctima de Grey ja és un best-seller. Llàstima que ho sigui com a descàrregues il·legals.

He trobat més d’una dotzena de pàgines de descàrrega que ofereixen el meu llibre. En una d’elles diu que ja porten 1472 descàrregues. Si faig la proporció ja és un supervendes.

 

Ep! No busqueu aquestes pàgines, sigueu bons i si el voleu llegir i teniu un treball pel que us paguen una misèria (com a tots), o teniu els diners immobilitzats en un paradís fiscal, o sou titulars del carnet del SuperTres, ja us el deixo jo.

 

En Grey en els blocs de lectura

Navegant per internet he trobat aquest bloc de lectura on fan una crítica bastant positiva de “Víctima de Grey”. Sí, ja sé que qui signa l’article no és cap crítica reputada, però si tenim en compte que tampoc ho sóc  jo com autor…

 http://beyacosta20.blogspot.com.es/2015/09/victima-de-grey-david-uriach.html

http://lecturasdemisnoches.blogspot.com.es/2015/11/victima-de-grey-si-este-es-el-libro-del.html

També he trobat un altre blog  una crítica negativa, però no us penso donar l’adreça. Els “artistes” no suportem aquestes crítiques.

Facin joc, senyors! (El Periódico)

Fa temps que intento no jugar, però l'Administració no m'ajuda. Encara que no és cap novetat, hi ha un joc que no coneixia fins que m'han obligat a participar-hi. És un joc de risc, on els nivells d'adrenalina es disparen a cotes d'infart.
Té diverses modalitats i la que jo vaig conèixer era la del requeriment. La partida va començar fa gairebé quatre anys, després que entregués una documentació a Hisenda. Un mes i mig escaig abans que la partida es donés per finalitzada, la banca et fa un envit i t'obliga a jugar. Ella té molts números per guanyar, i si ho fa et tocarà pagar, com a mínim, els interessos de demora per aquests quasi quatre anys.
Potser és una estratègia endarrerir tant el final de la partida? Tindrà alguna cosa a veure que l'aposta inicial ara es pot veure incrementada amb un 25% sobre el preu oficial dels diners? I tu, que desconeixies les regles de joc en aquesta fase final de la partida, et veus obligat a contractar un assessor que sàpiga moure's entre la paperassa de l'administració i que conegui el complicat llenguatge que marquen les regles de joc.
Amb una mica de sort i de justícia pot ser que el contrincant decideixi abandonar la partida creient que no té possibilitats. Però tu ja has perdut, el professional t'ha facturat una minuta, evidentment amb l'IVA que anirà directament a la banca del joc. Sense possibilitats de desgravar-ho a la propera partida, a no ser que tinguis una activitat empresarial o professional.
A menjar, posar la calefacció o dutxar-me, gravats també amb l'IVA, ningú m'hi obliga, ho faig per vici. Però en aquest cas estic obligat a jugar i a perdre. Aquesta banca, com a tots els casinos, sempre guanya. Facin joc, senyors!

 http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/ladministracio-mho-posa-facil-per-deixar-jugar-39399

Grey se'n va de tertúlia a La Lira

Ja fa més de sis mesos que va sortir el meu primer llibre “Víctima de Grey” i no sabeu l’emoció que vaig viure aquell llunyà Sant Jordi. 

 

 Sant Andreu. Sant Jordi 2015

                                                             Gualba. Sant Jordi 2015



Després de passar, entre altres, pel Lletraferits de Llinars i per la Flia de Barcelona, a "Víctima de Grey" li ha tocat el torn de sotmetre's a una tertúlia. Aquesta la va organitzar la Sce La Lira, amb la conducció fantàstica de Jesús Manzano de L'Andreuenc. La tarda va transcòrrer en un ambient distès i agradable. Tota una experiència!

Aquí teniu els enllaços a La Sce La lira i a L'andreuenc:

 https://www.facebook.com/profile.php?id=100008881961766&sk=photos&collection_token=100008881961766%3A2305272732%3A69&set=a.1489462141359837.1073741829.100008881961766&type=3&pnref=story

 http://www.andreuenc.cat/cultura/2015/11/10/tertulia-sobre-la-versio-a-la-catalana-de-cinquanta-ombres-den-grey

Un viatger. Relats conjunts.

 

Martinus Rørbye, 1835, Un viatger.

El viatger s’ha quedat sol. Portava tota la vida anant d’un lloc a l’altre, visitant nous indrets, coneixent noves cultures, aprenent. Però tot se li va capgirar en el darrer viatge. L’experiència acumulada, convivint amb els nadius i camperols, el va fer enfollir i creure que sota la capa desgastada amagava la possessió de la veritat absoluta, quan en realitat tot el seu discurs era trivial. El que podien ser savis consells es van transformar en una ànsia d’imposar les seves conviccions a canvi d’un grapat de monedes de plata. Es va erigir com un ésser redemptor i guia paternal per treure de la ignorància i el subdesenvolupament als seus últims hostes, i no se'n va sortir. Absort, va mirar a l’horitzó sense entendre encara el perquè de la seva solitud.

Aportació a relats conjunts

 

L'oval que et mira

El passat Sant Jordi, va ser un dia molt especial per a mi. Un dia d’emocions i nervis, però el que més em va omplir va ser la noticia  que la meva filla, la Clara, va a tornar a obtenir un premi en el concurs de fotografia matemàtica a l’institut. (L’any passat també el va guanyar igual que en Marçal que aquest any no s’ha presentat) Us presento “L’Oval que et mira”

Adolescents i violència (La Vanguardia)

La Vanguardia, 10 de maig de 2015.

 

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20150510/54431158754/adolescents-i-violencia.html

Ets dels Beatles o dels Rollings?

Un pot ser dels Beatles i amb el temps tornar-se incondicional dels Rollings. Ser un culé acèrrim i convertir-se en un periquito convençut. Ser Soci de la Penya quan es tracta de bàsquet i alhora del Barça quan es tracta de futbol, de la Santboiana si parlem de rugby y del Vitoria-Gasteiz quan el cos li demana excitar-se veient un campionat de Curling. De petit podia saber-se de memòria les aventures d’aquell llop que es transvestia de velleta, per passar a les històries ensucrades de Corin Tellado a l’adolescència, endinsar-se en els escrits de Kant a la joventut i acabar abominant de tot tipus de lectura en arribar a la seva maduresa. I amb tots aquests aparents canvis no té per què donar cap tipus d’explicacions ni de justificacions a ningú.

Ara bé, quan et presentes en unes llistes per demanar que la gent et voti per entrar a l’alcaldia, crec que les explicacions públiques són necessàries. Quan una persona ha format part de tres llistes electorals, hauria de donar explicacions dels seus canvis de mentalitat. Quan en anteriors legislatures ha votat en contra de les propostes del seu actual partit o a favor de les propostes dels grups que ara li són rivals, hauria de donar moltes explicacions. Quan es produeix aquesta metamorfosi que afecta a punts molt importants sobre el futur del nostre país, s’hauria de ser molt clar. Potser el problema és que no preguntem.

El problema és dels videojocs?

Llops transvestits d’ancianes, històries d’elefants voladors, de guerrers que feien les croades, de relacions concubines d’una senyoreta amb set homes, de les proeses bèl·liques d’un sergent amb nom d’animal, de nens que no volien créixer i que tenien la capacitat de volar gràcies a unes pólvores màgiques. Aquestes i altres històries van formar part de la infantesa de moltes generacions.

Més tard vàrem fer-nos grans llegint obres clàssiques que exaltaven els murris que feien petits robatoris i trapelleries als discapacitats, elevant-los a la categoria d’herois. En altres el protagonista era obligat a l’intrusisme professional en el món de la medicina a cops de bastó, venent-se com una gran comèdia. S’enaltien les virtuts del galà que enganyava a les dones o els matrimonis de conveniència. S’elevava a gran obra el suïcidi dels adolescents per mals d’amor. Fins i tot la gran icona de la literatura ens narra les aventures d’un personatge foll després de llegir determinats llibres. I encara que els personatges no es presentessin com a models, també llegíem obres on es produïen parricidis o relacions incestuoses per aconseguir el poder.

I ara per algunes persones sembla que la majoria dels problemes de l'adolescència vénen produïts pel visionat de determinades sèries televisives o per l'ús abusiu de determinats videojocs. Massa simplista!

Ha sortit el llibre! Víctima de Grey

He estat molt temps fora de joc, ocupat en un projecte que portava dos anys inacabat en un calaix. Però per fi ha vist la llum, encara que no sé si acabarà a les tenebres.

Com dic en alguna part del llibre, no pretén ser una obra literària i tampoc he tingut mai vocació d’escriptor. Com bé ha explicat la meva “mànager” tot va començar com una broma durant un dinar familiar i així ha acabat.

Per poder canalitzar l’allau de demandes que he tingut, he decidit que contacteu amb la “mànager” (ella estarà encantada i l'artista ha de descansar!) si esteu interessats en algun exemplar. Si ella comunica, podeu utilitzar el correu del blog.

Ara que s’acosta Sant Jordi podeu aprofitar per regalar-lo al vostre pitjor enemic.

El canvi d'hora (La Vanguardia)

Una mica menys retallada.

Racionalitzar (horaris) El Periódico

Una mica retallada.

 
 http://www.elperiodico.cat/ca/cartas/entre-tots/racionalitzar-treball/123468.shtml
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/racionalizar-trabajo-mover-reloj/123468.shtml