Ebola, VIH,
grip C, grip aviària. Després de tots aquests virus sembla que un de nou
amenaça de provocar una pandèmia. De moment sembla que el seu àmbit d’actuació
està centralitzat a Catalunya, encara que s’han detectat focus a 17 ciutats com
per exemple: Londres, Nova York, Sydney, Bogotà, Mèxic o Tòquio. No es
descarten noves soques latents al País Valencià, A les Illes o a la Catalunya
Nord.
El més greu
de tot és que aquesta amenaça sanitària ha estat deliberadament transmesa. “Una part dels catalans tenen el virus que
els han introduït els nacionalistes secessionistes”, segons Ramón Tamames
en declaracions fetes a Informe semanal emès el 21 de novembre de 2014 a TVE. Prèviament
va dir: “una part de la població catalana
vol la independència sense saber la història de Catalunya i sense conèixer
l'estructura econòmica amb Espanya, amb Europa i amb la resta del món” Així
doncs, un dels efectes de la infecció seria la pèrdua de la memòria. En el
programa hi va haver altres intervencions que no van fer cap menció al virus,
però com que un és una mica hipocondríac, no vaig poder evitar trobar més
efectes col·laterals de la suposada infecció. Escoltant a Joaquín Leguina
dient: “El més tremend és que allà només
parla una veu”, ja em va començar a fer mal tot i vaig començar a suar
pensant que patia una hipersensibilitat auditiva causada pel virus o el que és
pitjor, que havia adquirit els poders d’escoltar psicofonies. Perquè jo no paro
de sentir els crits constants de l’Alícia, l’Albert o els membres de la Societat
Civil que no són precisament secessionistes.
L’angoixa augmentava amb la sensació que el virus podria
haver anul·lat la meva voluntat, provocant-me una submissió absoluta, a jutjar
per les paraules d’Arcadi Espada (“l'última
gesta d'un aventurer polític que està portant a Catalunya a una situació
insòlita”) Els centenars de milers de persones que han sortit al carrer els
darrers anys, sembla que ho fan obeint cegament i contaminats per una
“obediència deguda”
Però no desesperem, mentre el Ministeri de Sanitat no
delegui al d’Interior la gestió de la crisi sanitària, en el de Justícia ja ho
ha fet, proposo a totes les comissions de festes de tots els pobles de
Catalunya una apassionant activitat. Aprofitant que el virus provoca diversió
(Rafael de Mendizábal: “on hi ha gent que
per diversió o per provocació ha votat més de dues o tres vegades”) es
podrien muntar urnes per dipositar-hi el nombre més gran de paperetes en el
menor temps possible. Quin fart de
riure ens faríem en els actes de les Festes Majors!
Amb només tres minuts dels vuit que durava el programa, TVE
va fer quedar petit, pel que fa a la divulgació sanitària, el mític “Más vale
prevenir”
A partir del minut 3
