divendres, 30 de maig de 2014

Gualba, subseu olímpica?



Fa uns mesos vaig rebre un correu anònim animant-me a presentar al·legacions al projecte del camp de futbol. La recerca del remitent va ser infructuosa. Avui llegint l’espai reservat a ERC en el Butlletí Municipal de Gualba del mes de maig, descobreixo que el correu anònim també devia arribar a la secció local dels republicans, perquè utilitzen en el seu escrit el mateix argumentari que l’enigmàtic guionista. Com que els considero incapaços d’apropiar-se d’idees alienes haig de suposar que o bé han localitzat a l’autor i li han demanat permís o bé aquest s’ha posat en contacte amb ells. No se m’acudeix cap més explicació. Quina sort han tingut, jo encara espero que s’identifiqui i ells es troben l’article escrit!

Desconec si els hi ha arribat al grup socialista perquè els seus representants s’han expressat amb la claredat que ens tenen acostumats en el Butlletí.

Possiblement l’autor o autors de l’escrit siguin gent que no els hi agradi el futbol, que gairebé no s’han acostat mai a Can Maynou i que prefereixen esports sota cobert i amb calefacció.

Feta aquesta prèvia jo segueixo sense compartir els seus arguments, però m’han cridat l’atenció un parell de punts nous que apareixen.

…i prioritzarem el futbol per a infants i joves? Què passa amb els no tan joves i gent gran? Què passa amb els altres esports?

Olé, olé i olé. Si barregem les dues idees, altres esports i gent gran, aquí m’hi sento reflectit. Jo ja no tinc edat per anar donant puntades de peu a una pilota. El que realment m’agradaria és que a Gualba es construís una pista per practicar CURLING. No el coneixeu? Sí home sí, és aquell en què es llença un gran disc per fer-lo lliscar sobre el gel i mentre, uns senyors li van al davant netejant-li el camí amb unes escombres. És un esport apassionant i jo sempre he volgut jugar a la posició del que porta el raspall.

Amb una mica de sort si Barcelona opta a uns Jocs Olímpics d’hivern, nosaltres podríem demanar ser subseu olímpica. I apa!, a lligar gossos amb llonganisses.

Però crec que m’estic entusiasmant massa i quan parlen de gent gran deuen pensar en partides de botifarra i pel que fa als esports es deuen  referir a un en concret i en singular.

divendres, 16 de maig de 2014

Si l'assassinada hagués estat Alícia...



Quan Pere Navarro va rebre una plantofada d’una senyora mentre assistia a un acte privat, molts mitjans i el que és pitjor, alguns polítics es van afanyar a manipular les opinions volent establir una relació dels fets amb el debat sobiranista. El mateix Sr. Navarro va fer una gira pels canals de comunicació donant una visió tergiversada de la realitat que es viu a casa nostra. Un nou i lamentable succés s’ha produït amb l’assassinat d’Isabel Carrasco, presidenta de PP de Lleó. I altre cop els mitjans i formacions polítiques de sempre s’han afanyat a manipular les informacions buscant una causa-efecte entre el crim i la desafecció de la societat envers la classe política.

Segons les últimes informacions el cas del Sr. Pere Navarro no seria conseqüència de la fractura social sinó d’una bandera bruta. El cas de la dirigent del PP apunta a una venjança personal allunyada de connotacions polítiques. Si aquesta última víctima en lloc de ser de Lleó hagués estat de Catalunya, no em vull imaginar com s’haguera aprofitat l’assassinat per desacreditar un debat democràtic.

dissabte, 10 de maig de 2014

Estic content. No m'ha tocat la rifa!



He estat molt afortunat participant en un sorteig, en el que m’havien inscrit contra la meva voluntat, i no m'ha tocat res. Aquest cop no formaré part de cap mesa electoral. I el més curiós de tot plegat és que persones a les quals conec han tornat a ser agraciades per segona o tercera vegada amb un dels premis. Ja sé que la llei electoral obliga, però no per això l’haig de considerar justa. En un sistema en què anar a votar és voluntari, sent un dret però no un deure, ens trobem paradoxalment que uns quants són obligats a participar-hi. La mateixa llei compensa benèvolament als membres de les meses amb una reducció de cinc hores a la jornada laboral del dia següent. Però el que no et retorna és aquell dia, potser l’únic de tota la setmana, que no has pogut dedicar per exemple a la teva família o simplement a fer vida contemplativa sense donar explicacions a ningú.

Si la participació en el sorteig fos voluntària segur que de gent no en faltaria i els afortunats anirien a exercir il·lusionats el seu dret.

El diumenge aniré a votar lliurement, crec que no he fallat mai, i em sabrà greu en introduir la papereta pensar que els del meu davant no desitgen ser-hi.

divendres, 9 de maig de 2014

Em cau la bava!

Per primer cop en aquest blog sí que faig un escrit en positiu. A l’institut dels meus fills van organitzar un concurs de fotografia en el que la temàtica era les matemàtiques. Com que m’he proposat no ser negatiu, no m’entretindré a qüestionar l'obligatorietat de la participació, la competitivitat fomentada per les escoles ni els criteris subjectius que poden distorsionar els resultats. Avui em toca estar orgullós veient com en Marçal ha guanyat el segon premi a la categoria de 4t d’ESO (Circumferència concèntrica) i la Clara ha aconseguit el primer premi a la categoria de 2n d’ESO (Esfera de llum )

Em cau la bava, més per la seva satisfacció que no pas per mi.

Esfera de llum (Clara)

Circumferència concèntrica (Marçal)


diumenge, 4 de maig de 2014

Els "okupes" (professors, mestres i altres bestioles)




Hòsties en el nom de la mare!



He rebut hòsties per totes bandes, des de dins i des de fora. Encara no he buscat el botó de la rentadora i ara que tinc una mica de temps no penso fer-ho. Tampoc l’aprofitaré per jeure en el sofà rascant-me les parts mentre els cotxes de la Fórmula 1 donen voltes a la pantalla. Escriuré.

És curiós que en cap moment vaig fer crítica ni vaig qüestionar el paper de les mares, però moltes d’elles com empeses per la molla del corporativisme, han saltat directament a la meva jugular. En algun moment he dit que elles no dediquen les 24 hores dels 365 dies de l’any als seus fills? En algun lloc he escrit que aquesta dedicació recaigui en exclusiva als pares? He restat mèrits al paper abnegat de les mares? No, no ho he fet en cap moment. Tan sols m’he limitat a reivindicar el paper que juguen molts pares en el que la societat estereotipada vol atribuir en exclusiva a les mares. No em convencen els arguments que diuen que la majoria de pares dediquen menys hores als fills. Segur que és així, però no parlo per boca de cap majoria, parlo per mi, i en molts casos no sé quin dels meus jo és el que ho fa. Tampoc em serveix quan sentencien que el nostre cromosoma XY ens fa tenir una sensibilitat diferent vers la descendència, perquè si el debat derivés cap a l’herència de l’ADN, podria dir-ne moltes coses encara que fossin políticament incorrectes.

Com a autocrítica haig de dir que acostumat a aquests debats, em vaig deixar portar cap a les relacions quotidianes domèstiques, cosa que el vídeo se centra simplement amb la relació materna-filial (repeteixo que no he negat en cap moment) Però el fons de la qüestió considero que segueix sent el mateix, ja que no es pot deslliurar una cosa de l’altre i el resultat tampoc hagués variat: hòsties en el nom de la mare!

Com a minoria discriminada i englobada dins la majoria demano el  reconeixement a la nostra tasca, encara que certament falla moltes vegades.