dilluns, 28 d’abril de 2014

El botó de la rentadora



Com cada matí he acompanyat els meus fills a l’autocar que els porta a l’institut. Després he agafat el tren per anar a treballar. En tornar de la feina he col·laborat en ajudar a fer els deures escolars (com sempre, una pila). He acompanyat al meu fill a les activitats extraescolars i a la nena l’he portat a la consulta del metge on ja l’esperava la seva mare, que és qui ha entrat amb ella. De tornada a casa he continuat fent deures i entre explicacions he penjat un parell de quadres, he revisat els nivells d’oli dels cotxes i he tallat una mica de llenya per la llar de foc (sí, ja sé que és d’un estereotip molt sexista, però s’ha de fer) He començat a ajudar a fer el sopar. Hem sopat i la meva dona ha desparat la taula i ha engegat el rentaplats.

Afortunadament la meva dona i jo no  haurem d’aixecar-nos a la matinada per donar cap medicina a la nostra filla. Estic cansat i tinc ganes d’anar a dormir per recuperar forces per demà, que es presenta igual d’atapeït. Abans de fer-ho dono una ullada al correu i em trobo amb aquest vídeo que m’ha fet sentir menyspreable, en fer-me adonar que encara no conec el botó d’encendre la rentadora. Potser em poso a buscar-lo quan tingui un moment!


dijous, 24 d’abril de 2014

Controlar la ITV (La Vanguardia)


Dissabte, 2 de novembre de 2013
Navegant per internet he trobat aquesta carta que no tenia controlada.



dimecres, 23 d’abril de 2014

Diada de Sant Jordi




En la  diada de Sant Jordi, dóna gust passejar pels carrers. Carrers tenyits amb el  vermell de les roses, esquitxats d’altres colors proporcionats per una minoria de flors que discrepen  de la tendència i pels que aporten les portades dels llibres. A cada cantonada, una paradeta de venda. Tots intentant fer el seu petit o gran negoci. Un gran dia pels majoristes de flors, pels editors i sobretot pels escriptors novells que potser tindran l’oportunitat de despuntar.  Mentre llegeixo la contraportada d’una novel·la penso en les festes de Nadal, en el dia de Sant Valentí, en el del pare, en el de la mare... Totes aquestes dates sovint estigmatitzades amb l’etiqueta de festes consumistes i Sant Jordi que se n’escapa. Sí, ja sé que se’m pot dir que tot plegat té un caire diferent, que es tracta de la gran festa de la cultura i de l’amor, però mentrestant el flux de diners d’una butxaca a l’altra és constant. Senyors amb les mans a vessar de roses per obsequiar a la seva esposa, estimada, germana, mare o simplement amiga. D’altres comprant compulsivament llibres a cabassos, com si es corregués el risc que s'extingissin. I els forners afegint-s’hi amb el pa del dia. M’agrada regalar roses i llibres i també que me’ls regalin. Malgrat tot no sé que té aquesta festa que m’agrada tant.

Societat Civil Catalana i Al-Andalus



Des d’alguns sectors sobiranistes s’argumenten raons històriques per demanar la independència. El sector contrari a la sobirania també utilitza la història per defensar les seves posicions. A la Corona Aragonesa, als Comtats Catalans, als Reis Catòlics, a la guerra de successió... ara s’hi afegeix la Tarraco de la Hispania citerior. La nova associació defensora de la unitat, Societat Civil Catalana, pretén fer un gest de complicitat amb el passat comú utilitzant “la gran capital històrica d’Espanya” com a seu de la seva convocatòria pel pròxim 11 de setembre.

Si donéssim per vàlides les raons històriques en aquest tipus de procés, segur que molts s’escandalitzarien quan els que les utilitzen ho fan per reclamar el territori d'Al-Andalus.

Els Estats Units d’Amèrica, per exemple, no van necessitar drets històrics per independitzar-se de la Corona Britànica. Tampoc ho van fer els nous països sud-americans abans de trencar amb Espanya o Portugal, establint les fronteres actuals.

¿No n’hi ha prou amb la voluntat d’un poble amb uns objectius comuns, per poder decidir el seu futur sense esgrimir raons històriques?

diumenge, 13 d’abril de 2014

Qui no vulgui pols...

Qui no vulgui pols que no vagi a l'era!
Amb aquesta rèplica de la senyora Palomeras, m’he empolsat una mica. Però els que em coneixeu sabeu que no em disgusta la situació.







La senyora M. Carme Palomeras em contesta (Urgències sanitàries, 11/IV/2014) a la pregunta “què és fer un mal ús dels serveis mèdics?” (Sancions mèdiques, 6/IV/2014). Com a resposta dóna un llistat d’exemples que, evidentment si apliquem el sentit comú que em demana, no semblem necessitats d’un tractament urgent. Almenys pels que no hem viscut les situacions descrites. Senyora Palomeras no em malinterpreti. No estic negant, ni ho vaig fer, que es produeixin molts abusos i possiblement fruit de la seva dilatada experiència podria recopilar-ne tants com a per a fer-ne un llibre.

El meu sentit comú també ha fet disculpar-me davant els professionals, quan potser he utilitzat el servei d’urgència de manera precipitada. Però el fons de la meva pregunta segueix sent el mateix, evidentment personalitzant la meva problemàtica.
Es valoraria el bon o mal ús dels serveis en funció del diagnòstic? I cregui'm que no estic banalitzant.

divendres, 11 d’abril de 2014

Què faries amb 500 signatures a Gualba?



Fa unes setmanes un grup anònim va iniciar una campanya entre els veïns de Gualba per entorpir la construcció d’un camp de futbol. Van utilitzar l’enviament de correus massius demanant signatures per fer al·legacions. El document redactat també l’adjuntaven en un fitxer. La seva campanya la van portar fins a www.naciodigital.cat per intentar fer-ne més ressò amb un tendenciós titular: En què invertiries 500000€ a Gualba? La reacció en el diari digital va ser més aviat poca i la seva recollida de signatures va voltar la vintena. Amb tot, i altre cop de forma anònima, van voler justificar-se dient que no s’oposaven a la construcció mitjançant un comentari a la notícia.

Alegacions al projecte del camp de futbol a Gulaba

Anònim, 03/03/2014 a les 20:20

Els signants del document d'al·legacions al projecte d'un nou camp de futbol a Gualba, no s'oposen a la construció d'un nou camp, demanen explicacions al projecte que l'ajuntament ha posat en exposició al públic.

On es demostra que a més de les consideracions derivades de l’anonimat són uns tergiversadors. Si no, no s’entén aquest fragment del seu correu

La suma de tots pot fer que  l’any vinent no veiem un camp de futbol inigualable, però... us heu plantejat una pregunta? En que invertiríeu 500.000€ a Gualba si us deixessin opinar????
Una part de la població, encapçalada per la Penya Blaugrana de Gualba, va reaccionar recollint signatures en pro del camp de futbol. El resultat van ser unes cinc-centes adhesions que varen ser entregades a l’alcaldia.

En front d’una vintena de signatures contràries al camp de futbol, jo reformularia la pregunta
Què faries amb 500 signatures a favor de la construcció del camp?
La resposta sembla clara.