19 de març, dia
del Pare?
Avui he vist com
uns nens d’una llar d’infants sortien amb uns treballs manuals per regalar als
seus pares. Recordo els temps en què ens feien fer, cada any, un cendrer de
fang per regalar al pare. Tant li feia si en tenies, de pare, o si aquest
fumava. Tu sorties amb aquella obra abstracta, que voltaria uns quants dies pel
menjador de casa fins que finalment una tarda en tornar de l’escola i trobar-lo
a faltar, et donaven la mala notícia que s’havia trencat en treure-l'hi la pols.
No tinc res en
contra que cadascú celebri els dies que vulgui. Digueu-li dia del pare, de la
mare, de la dona, dels enamorats. Jornades sense tabac, sense cotxes o sense
llum a les cases. Però creia que aquest costum del dia del pare (o la mare) ja
havia desaparegut dels centres escolars, donades les diferents tipologies de
les famílies actuals. Hi ha nens que malauradament han perdut el seu pare, i
sortir amb un detall per a ells em sembla d’una crueltat molt forta. D’altres
no saben on es troba. Alguns es pregunten si l’han de donar al senyor que viu
actualment amb la seva mare o a l’anterior. D’altres no saben a quin dels dos
pares li correspon el regal. Fins i tot podríem trobar algun cas que en sortir
de l’escola el nen preguntes:
Mare, el portem al
banc d’esperma?
*Adaptat de
Professors, mestres i altres bestioles. Sense voler ofendre, qüestionar ni jutjar cap situació familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada