dijous, 27 de març de 2014

Canvis d'horari (La Vanguardia)




 http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20140327/54404469456/canvis-d-horari.html

Aquest és un extracte d'un escrit que vaig fer, i no vaig penjar, en l'últim canvi d'horari d'hivern. En aquell moment molts cantaven les excelències de tornar a l'horari solar.



Jornades de treball maratonianes, dinars i sopars fora d’hores, baixa productivitat, horaris que no ajuden a la conciliació familiar, menys temps per dedicar-lo a l’oci… Són les conseqüències apocalíptiques que se'n deriven d’estar fora del fus horari que ens correspondria. Aquest cap de setmana hem tornat a l’anomenat horari d’hivern i jo segueixo entrant a treballar a la mateixa hora que ho feia durant l’horari d’estiu, els meus horaris de menjar continuen sent els mateixos, la productivitat a la feina no ha variat, la conciliació familiar no ha millorat i no he augmentat el temps dedicat a l’oci. Els meus fills segueixen entrant i sortint de l’escola amb les mateixes pautes que fa dos mesos, els comerços obren i tanquen portes amb les mateixes rutines.



En aquest costum que tenim d’emmirallar-nos amb altres països per poder ser més competitius, ara toca adaptar els nostres horaris i costums a països tan emergents i líders com, menció a part de Gran Bretanya, Portugal i Irlanda desmarcant-nos de Centre Europa inclosa la poderosa Alemanya que resulta que van amb el pas canviat.



Fins i tot la intromissió de l’administració actuant de madrastra, en el sentit més pejoratiu, es permet dir-me a quina hora haig de sopar, quan haig de veure la televisió i quan haig d’anar a dormir. A vegades em pregunto si arribaran a tallar les emissions televisives amb una versió de La Família Telerín per a adults i apa!, tots a dormir.



Geogràficament Catalunya queda a l’est del meridià de Greenwich que divideix en dos el fus horari i la majoria de la resta de la península (no sé si serà una premonició) a l’oest. Aquest fet comporta que quan a l’extrem més occidental d’Espanya el sol arriba al seu punt més alt a Catalunya ja fa uns quaranta minuts que ha passat. Gairebé una hora de diferència que faria factible escoltar aquell afegitó “d’una hora menys a Canàries” transformat en “una hora menys a Canàries i una hora més a Catalunya”



El diumenge després del canvi horari vaig aprofitar que feia bon dia per anar a fer l’aperitiu amb la família, eren quarts de dotze però el meu bioritme ja marcava dos quarts d’una. Ho vàrem fer d’amagat, no fos cas que la madrastra ens renyés per saltar-nos els horaris estandarditzats.

diumenge, 23 de març de 2014

Mazzarino i Colbert



Fa uns anys va circular per la xarxa el suposat diàleg entre Giulio Mazzarino i Jean Baptiste Colbert. El Primer era el que ara podríem dir-ne primer ministre del rei Lluis XIV i el segon seria l’equivalent al ministre d’hisenda. Sembla però, que el diàleg està extret de l’obra “Le diable rouge”. Sigui veritat o ficció, és de rabiosa actualitat i podeu fer-ne paral·lelismes amb els personatges actuals.

En qualsevol cas, “se non è vero, è ben trovato”.

Colbert: Per a obtenir diners, hi ha un moment en què enganyar ja no és possible. M'agradaria, (...), que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll...
Mazzarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat... quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot ficar l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat sí que pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan!
Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? En tot cas, necessitem diners. I com hem d'obtenir-ne si ja vam crear tots els impostos imaginables?
Mazzarino: Se'n creen més.
Colbert: Però ja no podem llençar més impostos damunt dels pobres.
Mazzarino: És cert, això ja no és possible.
Colbert: Aleshores, damunt dels rics?
Mazzarino: Als rics tampoc! Ells ja no consumirien més i un ric que no consumeix, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que consumeix, sí!
Colbert: Llavors com ho hem de fer?
Mazzarino: (...) Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres! Són tots aquells que treballen somiant d’arribar algun dia a ser rics i tenint por de passar a ser pobres. Aquests són els que hem de gravar amb més impostos..., cada vegada més..., sempre més! Aquests, com més els prenguem, més treballaran per a compensar allò que els hem pres. Són una reserva inesgotable!


dimecres, 19 de març de 2014

Dia del Pare



19 de març, dia del Pare?

Avui he vist com uns nens d’una llar d’infants sortien amb uns treballs manuals per regalar als seus pares. Recordo els temps en què ens feien fer, cada any, un cendrer de fang per regalar al pare. Tant li feia si en tenies, de pare, o si aquest fumava. Tu sorties amb aquella obra abstracta, que voltaria uns quants dies pel menjador de casa fins que finalment una tarda en tornar de l’escola i trobar-lo a faltar, et donaven la mala notícia que s’havia trencat en treure-l'hi la pols.

No tinc res en contra que cadascú celebri els dies que vulgui. Digueu-li dia del pare, de la mare, de la dona, dels enamorats. Jornades sense tabac, sense cotxes o sense llum a les cases. Però creia que aquest costum del dia del pare (o la mare) ja havia desaparegut dels centres escolars, donades les diferents tipologies de les famílies actuals. Hi ha nens que malauradament han perdut el seu pare, i sortir amb un detall per a ells em sembla d’una crueltat molt forta. D’altres no saben on es troba. Alguns es pregunten si l’han de donar al senyor que viu actualment amb la seva mare o a l’anterior. D’altres no saben a quin dels dos pares li correspon el regal. Fins i tot podríem trobar algun cas que en sortir de l’escola el nen preguntes:

Mare, el portem al banc d’esperma?

*Adaptat de Professors, mestres i altres bestioles. Sense voler ofendre, qüestionar ni jutjar cap situació familiar.

dimarts, 18 de març de 2014

Sex-Shop (Víctima de Grey)



Era su primera visita a un sex-shop. Hasta ese momento nunca tuvo el valor suficiente para cruzar el umbral de ningún establecimiento de este tipo. Toda la información que acumulaba provenía de páginas web que le obsequiaron con una gran colección de spyrware , malware, troyanos, gusanos y demás fauna cibernética imposible de combatir. Además, como daños colaterales derivados, el ordenador cobraba vida propia mostrándole continuamente tetas, culos y penes que se abrían en ventanas emergentes sin previo aviso, obligándole a utilizar su ordenador lejos de miradas indiscretas. 


Víctima de Grey



Aquí està! Com que em conec i sé que aquestes divagacions que he escrit s’acabaran perdent entre els papers de casa, o desapareixeran a les entranyes del disc dur, he optat per utilitzar el blog com si fos el meu núvol. Al cap i la fi, tenint en compte la quantitat de lectors que tinc, la meva tieta i la meva mànager la Marisa, no cal patir per les merescudes crítiques al meu “estil” literari.

De manera que inicio la sèrie “Víctima de Grey” fruit de la meva decepció després de llegir “50 ombres d’en Grey” (no sé si n’heu sentit parlar) i comprovar amb un gran complex d’inferioritat, que el tal Grey té una casa més gran que la meva, un cotxe més gran que el meu, un compta corrent més gros que el meu i segurament també té més grossa la… Millor deixar-ho córrer!  Per tant ell pot  fer amb les dones, el que a mi no se’m permetria (estic pensant a donar una volta amb helicòpter, mal pensats!)

Està escrit en castellà per respectar les converses mantingudes amb el meu amic Frederic (que sí, que no sóc jo) que es trobava amb la mateixa situació que jo. Evidentment hem decidit canviar noms i situacions, de manera que qualsevol semblança amb la realitat es limita a l’episodi del 850 a la Meridiana i a la núvia del bar.

dilluns, 17 de març de 2014

El truc estadístic de la LOMCE

El 22 d'octubre de 2013 publicava una carta a El Periódico, on alertava de la trampa estadística que suposava la LOMCE. Deia que un dels objectius  consistia en  maquillar les xifres d’abandonament escolar.

Navegant per Internet he trobat aquest article (Revista Escuela, núm.  4003, 28/11/2013), signat per Antonio Bolívar (Catedràtic de Didàctica i Organització Escolar. Universitat de Granada) Una persona amb més credibilitat i més arguments que jo que opina de la mateixa manera.

https://googledrive.com/host/0By-BL26r6tb_QW5yaDgyRUd2czNWNVAwZEQ5Wk1FSGtIX3I0/

dissabte, 15 de març de 2014

El català a les aules



El Periodico, a l’edició del 10 de març de 2014, publicava unes enquestes on es reflectia que un minoritari però important 33,4% dels entrevistats estaven a favor d’augmentar un 25% la presència del català a les aules. No defensaré els bons resultats de la immersió lingüística, perquè les dades que ho confirmen han sortit sovint publicades i ningú les qüestiona. Sembla que els defensors més ferotges d’aquest augment d’hores en castellà ho fan per motius ideològics, no tant per defensar el coneixement de la seva llengua materna sinó per anar contra una llengua que consideren inferior. Aquestes famílies no busquen l'afirmació de la llengua castellana, el que volen és la negació de la catalana.

Estic convençut, que si la immersió fos totalment en anglès, deixant el català i castellà reduïts únicament a tres hores setmanals, el resultat d’una enquesta sobre immersió lingüística seria diferent. Una majoria dels que ara s’hi oposen donarien per bo l’ensenyament de totes les matèries en anglès. Seria interessant que en un proper estudi es formulés la pregunta.

No oblidem tampoc que quan es debatia el model educatiu entre escoles segregades o el de la immersió, es va optar per aquest últim per evitar discriminacions. Aquest sistema va ser avalat per moltes famílies castellanoparlants que veien perillar la igualtat d’oportunitats dels seus fills si s’implantava un sistema segregador. La realitat continua sent que l’únic contacte que tenen molts nois i noies amb el català és a l’escola. En molts entorns el castellà és present a l’hora del pati, als carrers, a les botigues i a les televisions i ràdios que sintonitzen a casa seva. Tots aquests nois i noies no tindrien l’oportunitat d'aprendre català si no fos per la immersió i en acabar l’escolaritat estarien en inferioritat de condicions i discriminats respecte als catalanoparlants.

Posats a reblar el clau dels seus arguments podrien demanar triar quines assignatures consideren prescindibles i fer un ensenyament a la carta.

dijous, 13 de març de 2014

Margallo i l'espai


El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Garcia-Margallo, ha declarat que una declaració unilateral d'independència 'condemnaria Catalunya a vagar per l'espai sense reconeixement internacional' i faria que el país quedés 'exclòs de la UE pels segles del segles'

Els Amanuenses (Professors, mestres i altres bestioles)


divendres, 7 de març de 2014

L'Anticrist també arriba a Gualba



Que els Déus ens agafin protegits! Per uns moments vaig creure que el Messies tenia la missió d’alliberar-nos, però cada cop sembla més clar que també l'Anticrist és qui ha arribat a Gualba.

Sembrant zitzània lidera un moviment contra els serveis pediàtrics, molt de temps esperats. Primer va ser l’esport i l’esbarjo dels infants, ara és la salut i el proper pas podria ser l’escola. No li convé que la joventut pensi!

Des del seu amagatall entre les tenebres del tanatori i amb el seu poder de transmutació, va reclutant acòlits a favor de la seva causa. Allà, en mig d’obscurs aquelarres envoltats de bardisses, llença els seus tentacles en forma de consignes. Ja no el preocupa la tercera edat doncs els té reclosos en un edifici, on els seus fidels tenen controlada a la bona gent aliena a les seves males arts. La preocupació actual és aconseguir pares i mares que caminin rígidament com a autòmats, amb els ulls inexpressius gotejant sang i clavant la mirada a l’infinit. Pares i mares decidits a entregar-se a la causa i disposats a oferir-li en sacrifici als seus propis cadells. Ja no busca verges adolescents per a dur-les al suplici, sinó infants desprotegits per utilitzar-los en els seus rituals.

No l’he vist, però he notat el seu alè sulfurós al meu clatell mentre un calfred em recorria el cos

Busca un canvi d’era que ens porti de nou a la penombra. El mateix que fa molts anys quan se’l va combatre clavant una creu al Gorg Negre. Però ara desenganyeu-vos, és molt més difícil aturar-lo. Escampa el seu verí amb l’Iphone i els correus electrònics i la creu ja no li fa efecte (bé, si se li tira pel cap potser sí, però no ho intenteu)

Mireu a dreta i Esquerra. No us fieu. Vigileu els vostres veïns. Un simple contacte podria contagiar-vos i condemnar-vos a engruixir les seves hordes amb destí al no-res. Controleu les xocolatades, no fos cas que aprofites per barrejar-hi els seus maleïts beuratges i acabéssiu besant-li el cul i ballant amb el gran boc negre. Protegiu-vos amb els vostres amulets, tant de dia com de nit. I finalment aneu amb compte en el ball de carnaval perquè es pot presentar de moltes formes i de moltes d’elles a la vegada.

No l’he vist, però l’olor de sofre impregna l’ambient i l’aire es fa irrespirable.

dimecres, 5 de març de 2014

Wert es marca un "farol"



Wert es marca un “farol”. Per boca de la secretària d’Estat d’Educació, la senyora Gomendio, ha amenaçat a les comunitats i centres que posaven en perill l’obtenció de títols sinó implantaven la LOMCE.

En aquesta partida el senyor Wert ha guanyat moltes mans gràcies, a les cartes marcades que li donen la majoria absoluta. Ara com un bon “tahúr” sap que juga en fals i utilitzant la por, amenaça el futur dels nois i noies escolaritzats en centres que no acatin la llei. Com a jugador professional és coneixedor que els “farols” sols tenen efecte si el contrincant es retira de la jugada. Si l’envit és acceptat per la resta de la taula perdrà la partida.

Els guanys que busca el senyor Wert en la seva aposta, són els resultats estadístics favorables en les enquestes d’educació i la imatge d’un país amb poques titulacions li passaria factura. De moment la partida continua oberta.