dimarts, 18 de febrer del 2014

La prohibició dels deures escolars a casa

 dissabte, 1 de juny de 2013


Ahir volia comentar la notícia d’una escola d’Oleiros (Galícia), que ajustant-se a una normativa autonòmica, ha prohibit els deures escolars a casa. Però no vaig tenir temps de fer-ho. Vaig estar més de dues hores fent els deures dels meus fills (i aquest no és pas el rècord d’hores invertides).

Sóc conscient que obriré la caixa dels trons a l’abordar el tema de «deures sí/deures no» però estic totalment d’acord amb la mesura presa per l’escola de Galícia. El debat no és nou, ni a casa nostra ni més enllà de les fronteres. A França una de les associacions de pares i mares més important, la FCPE va convocar una vaga de 15 dies de deures escolars i va crear un blog molt interessant per a l’ocasió.



Apropiant-me d’un dels arguments de la FCPE, els nens i nenes han d’ensenyar a casa el que han fet a l’escola, i no ensenyar a l’escola el que han fet a casa. Els deures provoquen crisis familiars diàries, caps de setmana on tota la família és condemnada a quedar reclosa a casa mentre el mestre gaudeix dels seus, merescuts, dies de festa. Quan arriba Nadal, Setmana Santa o l’estiu es reprodueix la situació i la vida familiar gira entorn dels maleïts deures escolars. Des de l’escola se’ns demana implicació, però aquesta es transforma moltes vegades en un canvi de funcions, pressuposant que els representants dels menors estan capacitats per fer les feines que corresponen als docents. Algú em podrà titllar d’irresponsable i egoista, ja que hi ha molts pares que reclamen més deures pels seus fills amb l’argumentari que serà profitós pel seu desenvolupament. A molts d’aquests pares, que no a tots, l’únic que els preocupa és tancar els seus fills a l’habitació i d’aquesta manera tindre’ls hores i hores sense donar la tabarra.
Arribat a aquest punt ens trobem, simplificant-t'ho molt, amb nens i nenes que no tenen dificultats i fan els deures; nens i nenes tancats llargues hores a l’habitació omplint full darrere full sense cap sentit en les respostes; nens i nenes que tenen la sort de tenir un pare, una germana o un veí que els hi resol els deures; i uns altres que viuen les tardes entre angoixes, crits i plors per acabar uns deures que al final, a la una de la matinada, seran resolts directament pels pares. Quin profit n’han tret els nostres fills?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada