El Messies a Gualba

Vaig arribar a Gualba fa molts anys per passar-hi els estius. Bé de fet ja hi venia a la panxa de la meva mare encara que ara queda millor dir-ne nasciturus. En aquella època molts dels que venien de la capital miraven per damunt l’espatlla als del poble en considerar-los inferiors. Per suavitzar les de vegades tenses relacions, s’organitzaven entre estiuejants i gualbencs partits de futbol de costellada. I mai millor dit, ja que de l'única cosa que t'havies de preocupar era que no te'n trenquessin cap. Passats uns anys alguns d’aquests estiuejants vàrem decidir fixar la nostra residència a Gualba i integrar-nos-hi. Això no va significar renunciar a les nostres opinions ni a tenir un criteri propi, però ho vam fer des de l’òptica del coneixement de la realitat que ens envoltava.

En els darrers anys el fenomen de la doble residència ha estat substituït per un augment de la població que ha fet que la varietat d’opinions i punts de vista s’hagi multiplicat. En la majoria dels casos s’ha fet des del respecte i la convivència, encara que  malauradament alguns han substituït l’eradicada síndrome de l’estiuejant prepotent per la síndrome del MESSIES

Els Messies, com a éssers superiors, s’erigeixen com a redemptors dels nostres pecats i salvadors de les nostres ànimes. Ells ens han de guiar amb paternalisme per treure'ns de la nostra ignorància i subdesenvolupament, com a camperols i bosquerols que som.

Després d’haver intentat la seva missió per diferents fronts, ara ho intenten per la via del futbol. Aquest esport és maligne, és una droga, mou masses de gent que no pensa. I ells, els Messies, ens volen salvar del foc etern apartant-nos d’aquest mal camí.

A mi no m’agrada l’esbart, els gegants no em fan el pes i del pachswork, que voleu que us digui? Però el fet és que hi ha una demanda social que justifica la seva existència i a mi no se m’acudiria engegar una croada redemptora contra aquestes activitats.

El món del futbol també té una demanda social i potser més important pel que fa al nombre d’usuaris.

Vosaltres Messies on éreu quan se us necessitava per expulsar als mercaders del temple? Potser no us havia arribat la inspiració divina i estàveu amagats? Amagats com ara que amb la covardia  que us dóna l’anonimat goseu fuetejar als nens, principals destinataris –que no únics- intentant arrabassar-los-hi part del seu futur

Messies deixeu-nos pensar per nosaltres mateixos i no us envolteu d’adeptes disposats a immolar-se. Adeptes que heu aconseguit amb desinformacions o el que és pitjor: amb mentides.

(El nom de Messies és una molt bona aportació del meu pare, el Joan)