divendres, 5 de maig de 2017

La hipocresia rere l'augment de l'IVA en les begudes ensucrades

El Periódico (Web) 05/05/2017


Gràcies, mamà Administració perquè et segueixes preocupant per mi. L'últim que has fet és limitar-me el consum de les begudes ensucrades, perquè em poden fer mal. I ho has fet de manera similar a com ho feies abans, com quan era petit. La diferència és que quan era adolescent em retiraves la paga setmanal si no em portava bé i ara ataques allà on més dol: a la butxaca.
Però hauria d'estar-hi acostumat, ja en són moltes. Ja fa temps que et preocupes perquè no fumi, perquè no begui, perquè em cordi el cinturó de seguretat, perquè em posi el casc quan vaig amb bicicleta o ciclomotor, perquè... tantes altres coses. Sé que ho fas per mi, perquè m'estimes. Perquè si fumo o bec alcohol sol a la meva habitació, si tinc problemes de salut per un excés de sucre, si no vaig protegit amb casc o cinturó podria emmalaltir o prendre mal. I tu, com a bona mamà, no vols que passi i em castigues la butxaca perquè vagi pel bon camí i sigui una persona de profit.
Tot això podria dir-te, mamà, si no penses que ets una madrastra, amb l'accepció pejorativa. I el que de veritat et preocupa és la despesa econòmica que hauràs de fer si emmalalteixo o quedo malferit. Perquè, si per mala sort, em morís per una d'aquestes situacions, no em ploraries, et limitaries a cobrar amb satisfacció l'IVA de l'enterrament.

dimarts, 11 d’abril de 2017

Jornada de portes obertes

El Periódico (Web) 11/04/2017

MARTES, 11 DE ABRIL DEL 2017 - 11:30 H
Es respiren nervis, demà és un dia important. Mentre uns netegen, d'altres van bojos enganxant gomets i purpurina en uns fulls que penjaran de les parets del vestíbul. Uns altres donen els últims retocs a uns enginys mecànics que han hagut de construir a corre-cuita. Se li treu la pols a aquelles fotos de l'última festa, en la que tots desprenien molta alegria.
Les muntanyes de papers, els que expliquen l'estratègia de l'empresa, s'han de col·locar en un lloc ben visible. Com més papers, més professionals semblarem. Les eines noves de treball, com més a la vista, millor. El director ja té preparada una presentació on apareixen paraules de difícil comprensió per a la majoria: cognitiu, significatiu, transversal... També com més paraules d'aquest tipus hi hagi, més professionals semblarem.
Demà ens vestirem de festa i forçarem el millor dels somriures davant els futurs clients. Per un dia se'ns exposarà com a peces importants de l'engranatge. Se'ns presentarà, de manera excepcional, com a imprescindibles. Benvinguts a la jornada de portes obertes de l'escola!

dijous, 9 de març de 2017

Marcats per l'adhesiu de la DGT

Dijous, 9 de març de 2017


 http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/adhesiu-dgt-120559#


Antigament als esclaus se'ls marcava a foc roent, perquè tothom tingues clar que pertanyien a una classe social determinada. No fa tant de temps, i d'infausta memòria, una comunitat va ser marcada a la seva pròpia pell, els seus vestits i les seves cases. I en els temps de la Inquisició, els "sambenitos" i les creus grogues assenyalaven els condemnats per heretgia.

Encara que semblen temps passats, la pràctica continua. Ara s'assenyalarà els que cobren el salari mínim o els que tot i tenir un sou digne han de fer filigranes per arribar a final de mes per pagar la despesa energètica, la universitat dels fills, assegurar-se uns àpats, o simplement per fer front a unes despeses elevadíssimes, precisament per desplaçar-se per anar a treballar.
Són precisament aquests els que no poden comprar-se un cotxe més eficient, més còmode, amb més prestacions als que se'ls marcarà. No amb creus pintades, sinó amb un adhesiu en el cotxe obsequi de la DGT. D'aquesta manera tothom els podrà assenyalar, sent el centre dels comentaris dels veïns. Seran sotmesos a escarni públic per ser pobres i conseqüentment contaminants. Se'ls assenyalarà com a nous pàries, com a pobres dins d'una societat on els fabricants de cotxes es fregaran les mans fent un gran negoci. I allà on no arribi el transport públic, aquests ciutadans de segona quedaran aïllats en una versió moderna dels antics guetos.
I com a solució final als pobres, potser arribarà un moment en què els obligaran a posar a les façanes de les cases els certificats d'eficiència energètica dels electrodomèstics, per estigmatitzar-los encara més. I posats a fer, com que el metabolisme de cadascú és diferent, potser també en un futur no massa llunyà per poder passejar pels carrers, ens demanaran un certificat mèdic sobre les flatulències que puguem expel·lir. No oblidem que el metà és un dels grans responsables de l'escalfament de la Terra.


dimecres, 18 de gener de 2017

El fred dispara el consum energètic i les desigualtats


El periódico (web) 18/01/2017
S'acosta una onada de fred que, acompanyada d'un augment de les tarifes elèctriques i dels combustibles, farà que les despeses de consum es disparin. Deixant de banda els casos deplorables de pobresa energètica, la resta de ciutadans ens trobem en condicions de desigualtat.
Amb el mateix salari les despeses energètiques bàsiques i mínimes són molt diferents en funció de la zona del país on visquem. No és el mateix, per simplificar-ho, viure en una zona de clima atlàntic on la temporada de fred s'allarga més i les temperatures són més baixes que en una zona de clima mediterrani. Aquestes diferències són molt significatives a final d'any pel que fa als diners gastats, i a l'hora de fer la declaració de la renda no es tenen en compte. Clima més fred, menys diners.
No tots som iguals davant d'Hisenda. Se'm pot dir que em posi més capes de roba o que em tapi amb més mantes. Però també pot haver-hi una altra solució. Potser talaré furtivament un parell d'arbres per fer llenya per escalfar casa meva. M'arriscaré sabent que si m'enxampen els forestals o els conservacionistes sí que m'escalfaran de valent. Fins i tot podrien fer una foguera amb mi a dins i problema resolt.

 http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/fred-dispara-consum-energetic-les-desigualtats-114379#

Deures i família

El Periódico, 09/01/2017

diumenge, 27 de novembre de 2016

Cuando los padres odian los deberes más que los hijos


Divendres, 3 de juny de 2016.






http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/cuando-los-padres-odian-los-deberes-mas-que-los-hijos-5177167




Hay algo paradójico en el hecho de que, después de que los partidos políticos no hicieran los deberes que los electores les pusieron el 20-D (alcanzar un pacto y gobernar), sean las tareas escolares el primer gran tema de debate en la recta final de esta larga campaña electoral de seis meses. Ante un auditorio formado por niños que de natural tienen inclinación a aborrecer la misma idea de los deberes (¿populismo?), Pablo Iglesias propuso eliminar (se supone que por ley) los deberes en Primaria. Una idea que sin duda resultará muy popular en el electorado, pues si bien los niños de Primaria y Secundaria no votan, sus padres, sí. Y en la conversación pública, solo hay un colectivo que en general odie más los deberes que los niños: sus padres.
Hipotecar a los padres con deberes no es implicarlos(David Uriach, Gualba); “Como madre de un niño de 14 años estudiante de 3º de ESO me siento frustrada ante la cantidad de deberes que tiene que hacer en casa. Este hecho muestra cada vez más el fracaso escolar en los colegios e institutos de Catalunya, ya que los niños apenas tienen tiempo de poder hacer una actividad extraescolar y se estresan ante la gran cantidad de tiempo que deben emplear para realizar los deberes” (Yolanda Berenguer, Barcelona); “Considero que nuestros niños ya pasan prácticamente una jornada laboral en el cole para que luego tengan que seguir trabajando en casa. Se necesita una desconexión para que al día siguiente puedan estar frescos y continuar con la tarea diaria” (Patricia Pereira, Barcelona).

Muchas veces se demoniza a los deberes para protestar contra la imposible conciliación

El colectivo de padres contra los deberes argumenta que la OCDE dice que es “ineficaz” dedicar más de cuatro hora semanales a los deberes, y que España es el quinto país desarrollado con una media más alta de horas dedicadas pero sigue en los puestos de cola del informe PISA. Pero hay otros motivos más prácticos en la oposición a los deberes: no hay tiempo para ayudar a los niños a hacerlos. Los debates sobre los deberes, y en general sobre la implicación de los padres en la educación de sus hijos, tarde o temprano acaban derivando en la quimérica conciliación: compaginar largas jornadas laborales con la instrucción de los hijos es, si no imposible, sí agotador para ambas partes. Porque si el horario de los padres es extenuante, el de muchos niños no lo es menos: ocho horas de jornada escolar (comida incluida) más extraescolares porque los mayores están trabajando pueden dar lugar a diez horas, que después se alargan en casa con los deberes.

ABUELOS, PADRES, HIJOS

El debate también es un reflejo del cambio social respecto la educación. Los abuelos de los actuales niños en general pocos deberes podían hacer en casa con sus hijos porque no entendían las tareas con las que llegaban del colegio. Cuando se han convertido en padres, estos niños se encuentran con nuevos roles familiares y educativos y otras formas de integración entre el aula y el hogar. Así, ya desde la guardería las tareas para hacer de forma conjunta con los hijos son frecuentes, y a medida que Primaria avanza y se entra en Secundaria, si la escuela elegida tiene un proyecto que incluye deberes, parte del escaso tiempo libre de la familia se dedica a las tareas educativas.  En este sentido, la alternativa que Iglesias propone a los deberes (otros tipos de enseñanzas, deporte, música, voluntariado en asociaciones...) choca con el mismo problema: la falta de tiempo de los padres.

Si España está a la cola de los países desarrollados en educación, tal vez sea más que por os deberes por la sucesión de leyes educativas

Pedagógicamente, los deberes tienen efectos beneficiosos, al margen del refuerzo: crean rutinas, fomentan la responsabilidad, y si se hacen con la supervisión de los padres, implican a la familia entera en la educación. Hay también argumentos pedagógicos en contra. Pero en muchas ocasiones el debate no es educativo. No se habla de lo que necesitan los niños, sino de qué es lo mejor para la familia. Muchas veces se demoniza a los deberes para protestar contra la imposible conciliación. Porque igual hay otros motivos, además del exceso de deberes, que explican que España esté a la cola del informe PISA. Por ejemplo, que haya habido siete leyes de educación desde 1970, tres de ellas en 15 años. Y, con tareas escolares o no, parece claro que en la próxima legislatura habrá otra. No solo padres y alumnos deben hacer sus deberes.